La reorientació de la política de l'aigua a Espanya respon al compromís expressat pel President del Govern en el seu discurs d'investidura d'actuar conforme a la normativa europea en aquesta matèria. Aquesta reorientació, que es materialitza a través del Programa A.G.U.A. (Actuacions per a la Gestió i Utilització de l'Aigua), està present tant al Pla Nacional de Regadius (PNR) com al Pla Hidrològic Nacional (PHN). D'aquesta manera, el PHN s'ha modificat introduint un conjunt d'actuacions a les conques mediterrànies basades en l'estalvi, la depuració, la reutilització i el dessalament, i ha establert, simultàniament, mesures per millorar el control públic en l'ús i la qualitat de l'aigua, així com per afavorir el compliment de la normativa europea pel que fa tant a la sostenibilitat ambiental com a la necessària racionalitat econòmica de l'acció pública en la gestió de l'aigua.
Amb el PNR es va optar, inicialment, per la continuïtat de les obres empreses, amb una major coordinació entre el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i el Ministeri de Medi Ambient, competent en la distribució en alta de l'aigua, amb la selecció d'aquells projectes que presentaven un major grau de sostenibilitat, tant econòmica com social i ambiental.
Fruit de l'experiència acumulada durant aquest primer període, es va arribar a la conclusió que el PNR necessitava una profunda revisió, no tant en l'alteració del llistat d'obres previstes com en els criteris de fixar les prioritats d'aquestes obres, i adaptar-se a una clara circumstància d'avaluació de la utilització del recurs de l'aigua. Aquest recurs, cada vegada més car i escàs, es veia afectat en la seva utilització, més enllà d'unes condicions climàtiques clarament desfavorables, per dos cossos legals que incidien clarament en la política de regadius, com són la Directiva Marc de l'Aigua i el nou Text Refós de la Llei d'Aigües. Juntament amb ells, el sentir de les comunitats de regants, elements clau a la política de regadius, aconsellaven també l'esmentada revisió.
Els nous criteris es poden resumir en tres eixos principals:
El primer és la necessària coordinació entre les Administracions implicades en la política de l'aigua, i d'aquí neix una col·laboració entre els Ministeris d'Agricultura, Pesca i Alimentació i de Medi Ambient, en la qual es posen en comú accions que cal emprendre en la distribució en alta juntament amb les de distribució en baixa.
El segon eix és el de l'eficiència en el consum d'aigua, amb l'obtenció del màxim rendiment de les produccions, així com l'estalvi de percentatges d'utilització de recursos hídrics molt elevats.
El tercer eix consisteix a impulsar la innovació tecnològica, i obligar tant al control exhaustiu de l'aigua utilitzada com a la utilització automatitzada de les xarxes de reg per part de les comunitats de regants.
Tot això ha dut a la revisió del PNR, materialitzada al Reial decret 287/2006, de l'10 de març, conegut com el Pla de Xoc de Modernització de Regadius, en el qual s'estableix una prioritat de les obres en funció de la seva sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. En cap cas la inversió pública prevista a aquest Pla, 2.049 milions d'euros, es destinarà a nous regadius.
A més, per primera vegada a la història del regadiu espanyol, es publica a l'annex corresponent per a cada projecte, juntament amb la inversió prevista, l'estalvi d'aigua que es pretén i que permetrà atendre necessitats de proveïment així com la resta d'usos, inclosos els ambientals. A més, del llistat d'obres previstes es desprèn tant la utilització pel regadiu procedent del reciclatge d'aigües residuals de nuclis urbans, com la posada en marxa d'aigua procedent del dessalament. Amb això, es comprèn una àmplia panòplia de possibilitats que permeten, simultàniament, un estalvi molt considerable, xifrat en més de 1.162 hm3, així com la millora del potencial productiu. A més, tots els agricultors que es beneficien del Pla es comprometen a adoptar, a través d'un rigorós programa de vigilància ambiental, mesures per reduir la contaminació.
Tots els agents instrumentals de la política de regadiu es mobilitzen per aconseguir el fi proposat; TRAGSA, SEIASA, Societats Estatals de l'Aigua i Confederacions Hidrogràfiques es posen cadascuna dins el seu camp d'acció al servei d'aquest projecte. Per primera vegada també, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i el Ministeri de Medi Ambient han elaborat un Reial decret conjuntament. Tot això obre un nou horitzó de complementarietat, sinergies i eficàcies que no només redundarà en benefici dels regants, sinó també del conjunt de la societat espanyola, tan sensible al recurs de l'aigua.